www.fmath.info

El 1913, de Broglie va ser guardonat amb el seu Llicenciatura en Ciències, però abans de la seva carrera ha progressat molt més lluny de la Primera Guerra Mundial va esclatar. Durant la Guerra de Broglie servit en l'exèrcit. Va ser adjunt a la secció de radiotelegrafía per al conjunt de la guerra i va servir a l'estació a la Torre Eiffel. Durant aquests anys de la guerra tot el seu temps lliure es va dedicar a pensar en problemes tècnics. Ell va explicar com es va sentir atret a la física matemàtica després de la guerra (vegeu, per exemple):

Quan el 1920 es reprèn I els meus estudis ... qual cosa em va atraure ... a la física teòrica va ser ... el misteri en el qual l'estructura de la matèria i de la radiació és cada vegada més embolicat en l'estrany concepte de la quantia, introduït per Planck el 1900 en les seves investigacions negre en la radiació del cos, a diari, penetrar encara més en el conjunt de la física.

Accés a la investigació en física matemàtica, de Broglie, però, manté un interès en la física experimental. El seu germà Maurice de Broglie va ser en aquell moment dur a terme l'experimentació dels raigs X i aquesta demostrat un considerable interès a de Broglie durant els primers anys de la dècada de 1920 durant el qual va treballar per al seu doctorat. De Broglie de la tesi doctoral Recherches sur la théorie des quanta (Investigacions sobre la teoria quàntica) de 1924 va presentar aquesta teoria d'ones d'electrons, sobre la base dels treballs d'Einstein i Planck. Es va proposar la teoria que és ben conegut, és a dir, la partícula-ona dualitat teoria que l'assumpte té les propietats d'ambdues partícules i ones.

En una conferència de Broglie va donar a l'ocasió quan va rebre el Premi Nobel el 1929 va explicar els antecedents de les idees contingudes en la seva tesi doctoral (vegeu, per exemple):

Fa trenta anys, la física es va dividir en dos bàndols: ... la física de la matèria, sobre la base dels conceptes de partícules i àtoms que se suposava que obeir les lleis de la mecànica clàssica newtoniana, la física i de la radiació, sobre la base de la idea de la propagació de les ones en un medi continu hipotètic, el lluminós i l'èter electromagnètic. Però aquests dos sistemes de la física no pot romandre separats uns dels altres: que havien d'estar units en la formulació d'una teoria dels intercanvis d'energia entre la matèria i la radiació. ... En l'intent de portar els dos sistemes junts de la física, les conclusions són, de fet, va arribar a que no són ni correctes ni tan sols admissible quan s'aplica a l'energia d'equilibri entre la matèria i la radiació de Planck ... ... suposa ... que una font de llum ... emet la seva radiació i en la igualtat de quantitats finites - en quanta. L'èxit de Planck 's idees s'ha vist acompanyada de greus conseqüències. si la llum és emesa en quanta, que no ha de, una vegada emesos, posseir una estructura Corpuscular? ... Vaqueros i Poincaré [mostrava] que si el moviment del material en partícules d'una font de llum es va dur a terme d'acord amb les lleis de la mecànica clàssica, després corregir la llei de cos negre la radiació, Planck 's la llei, no pot ser obtinguts.

Durant una entrevista en 1963 de Broglie va descriure com, tenint en compte els fets ja esmentats, van arribar els seus descobriments sobre:

Igual que en les meves converses amb el meu germà que siempre van arribar a la conclusió que en el cas dels raigs X hi havia un tant les ones i Corpuscular, per tant, de sobte - ... estava segur que en el curs d'estiu de 1923 - Tinc la idea que calia ampliar aquesta dualitat material a partícules, especialment als electrons. I em vaig adonar que, per una banda, el Hamilton - Jacobi teoria assenyalar alguna cosa en aquesta direcció, ja que es pot aplicar a les partícules i, a més, representa una òptica geomètrica; per altra banda, en els fenòmens quàntics obté un quantum nombres, que poques vegades es troben en la mecànica, però es produeixen amb molta freqüència en els fenòmens d'ona i en tots els problemes que tracten amb onades.

L'onada naturalesa dels electrons va ser confirmada experimentalment el 1927 per CJ Davisson, CH Kunsman i LH germà en els Estats Units i per GP Thomson (el fill de JJ Thomson) a Aberdeen, Escòcia. De Broglie de la teoria d'ones d'electrons assumpte més tard va ser utilitzat per Schrödinger, Dirac i altres per desenvolupar la mecànica ondulatori.

Després del seu doctorat, de Broglie va romandre a la Sorbona, on va ensenyar durant dos anys, convertint-se en professor de física teòrica a l'Institut Henri Poincaré el 1928. Des de 1932 també va ser professor de física teòrica a la Faculté des Sciences de la Sorbona. De Broglie va ensenyar allà fins que es va jubilar el 1962. Des de 1944 va ser membre de l'Oficina de Longitudes. El 1945 es va convertir en un assessor francès a la Comissaria d'Energia Atòmica.

La seva major honor va ser haver estat guardonats amb el Premi Nobel el 1929. Hem esmentat abans de la seva conferència pronunciada en la cerimònia de lliurament de premis. Anem a citar més lluny de la conferència (vegeu, per exemple):

Així vaig arribar a la següent idea general que ha guiat les meves investigacions: per assumpte, tant com per a la radiació, en particular la llum, cal introduir en un i el mateix temps, el concepte de Corpuscular i l'ona concepte. En altres paraules, en ambdós casos cal assumir l'existència d'Corpuscular acompanyat per les ones. Tanmateix, els Corpuscular i les onades no pot ser independent, ja que, segons Bohr, que es complementen l'un a l'altre; en conseqüència, ha de ser possible establir un cert paral · lelisme entre el moviment d'un Corpuscular i la propagació de l'ona que està associada amb ell.

Desprès de rebre el Premi Nobel el 1929, De Broglie va treballar en les extensions de la mecànica ondulatori. Entre les publicacions sobre molts temes ha publicat treballs sobre la teoria de Dirac de l'electró, sobre la nova teoria de la llum, sobre Uhlenbeck 's teoria de la tirada, i sobre les aplicacions de la mecànica ondulatori de la física nuclear. Ell va escriure almenys vint-i-cinc llibres, entre ells Ondes et moviments (ones i propostes) (1926), La Mécanique ondulatoires (ona mecànica) (1928), Une provisional d'interprétation causals no linéaire et de la Mécanique ondulatoires: la théorie de la doble solució (1956), Introducció a la nouvelle théorie des de partícules M Jean-Pierre Vigier et de ses COL.LABORADORS (1961), Étude des bases de la crítica de l'actuelles interpretació de la Mecànica ondulatoires (1963). Els tres últims esmentats llibres s'han publicat en anglès com les traduccions no-lineal Main Page: una interpretació causal (1960), Introducció a la Teoria de la Vigier partícules elementals (1963), i la interpretació actual de la mecànica ondulatori: un estudi crític (1964) .

Ell va escriure moltes obres populars que demostren el seu interès en la implicacions filosòfiques de la física moderna, incloent la matèria i llum: La Nova Física (1939); La Revolució en Física (1953); Física i microfísica (1960), i noves perspectives en Física ( 1962).

El 1933 de Broglie va ser elegit per l'Acadèmia de les Ciències convertir-se en Secretari Permanent per a les ciències matemàtiques en 1942. L'Acadèmia li va concedir la seva Medalla d'Henri Poincaré el 1929 i el Albert I Premi de Mònaco el 1932. Altres honors que va rebre inclòs el Premi Kalinga, que va ser atorgat a ell per la UNESCO el 1952 pels seus esforços cap a la comprensió de la física moderna per al públic en general. El francès Centro Nacional d'Investigacions Científiques li va atorgar la medalla d'or el 1956. A més honors inclouen la concessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor i Bèlgica ho va fer un oficial de l'Ordre de Leopoldo. Rebre Doctorats Honoris Causa de les Universitats de Varsòvia, Bucarest, Atenes, Lausana, Quebec, i en Brussel · les. Va ser elegit a membres honoraris de divuit acadèmies i societats científiques a Europa, l'Índia i els Estats Units.

De Broglie es descriu a si mateix com:

... tenir molt més l'estat d'ànim d'un teòric pur que el d'un enginyer o experimentador, sobretot amants de la general i vista filosòfic ... .

La qüestió central de Broglie en la vida era si la naturalesa estadística de la física atòmica reflecteix un desconeixement de la teoria subjacent, o si les estadístiques és tot el que pot ser coneguda. Durant la major part de la seva vida, al seu parer, encara que l'antiga com un jove investigador que hi havia a la primera creu que les estadístiques amagar la nostra ignorància. Potser sorprenentment, va tornar a finals d'aquest punt de vista en la seva vida afirmant que:

... l'estadística teories ocultar totalment un determinat i comprovable realitat darrere de les variables que escapen nostres tècniques experimentals.

Posem fi a la nostra biografia amb l'homenatge rendit a de Broglie per CW Oseen, President del Comitè del Premi Nobel de Física de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències:

Quan molt jove que va tirar vostè en la controvèrsia que assola tot el problema més profund en la física. Vostè va tenir l'audàcia d'afirmar, sense el suport de qualsevol fet conegut, qüestió que no només hi havia una naturalesa Corpuscular, però també una onada de la natura. Experiment va arribar més tard i va establir l'exactitud del seu punt de vista. Vostè ha cobert en la glòria un nou nom ja coronat durant segles amb honor.

Source:School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland